Alexandre Madureira. Jo, BCN. TimeOut. Entrevista/perfil a la revista TimeOut BCN. Per Begoña García Carteron | Fotografia Irene Fernández

Per Begoña García Carteron | Fotografia Irene Fernández

Alexandre Madureira. Jo, BCN. TimeOut

C. Ciudad Real

A més dels museus reals que tenim a la ciutat, hi ha tallers que n’amaguen d’altres imaginaris. “Des de que va esclatar la crisi han tancat moltes galeries enfocades a l’art pop, i ara em fa la sensació que cada cop hi ha menys moguda artística. Es veuen exposicions, però falten llocs perquè no hi ha diners per aconseguir mantenir espais alternatius que puguin exposar art contemporani”. L’Alexandre Madureira, portuguès que viu a Barcelona des de fa nou anys, és un d’aquells pintors que, exposi o no, no deixa mai de produir. Les seves pintures són, de fet, una revisió de les obres de la Història de l’art que més li han impactat, passades pel seu propi filtre. “El que faig és robar imatges que ja existeixen. A la meva anterior col·lecció, Museu imaginari, respectava la composició del quadre que agafava, canviant-lo segons la meva interpretació, i ara agafo imatges ja existents i faig una composició pròpia”. Ha passat de fer versions pop de quadres com Las Meninas, on Heydi substitueix la nana, a crear-ne visions noves i molt sorprenents, com una impactant actualització de L’origine du monde de Courbet, en la que a la visió del sexe femení en primer pla se li afegeix un louding d’Apple. “L’objectiu és que la imatge sigui sempre un equilibri entre l’alta cultura i la cultura popular, i a més, en aquesta nova col·lecció, que es titula Tenen les finestres la meva signatura?, vull combinar els colors plans pop amb la pinzellada més expressiva”. A falta de galeries, presenta un taller d’art pop figuratiu a la Sala Fènix del carrer Riereta. “Està enfocat com si fos un joc, perquè l’objectiu és passar-s’ho bé mentre s’aprèn”.