Alfonso de Vilallonga. Jo, BCN. TimeOut

Per Begoña García Carteron | Fotografia Irene Fernández

Alfonso de Vilallonga. Jo, BCN. TimeOut

C. Perot lo Lladre

No tothom té la sort de poder declarar l’Estat propi en un palau del barri Gòtic. “Això és un palau que ja no ho és. Té les Galeries, el Cine, el Círcol… Però això que es diu de que la propietat és un robatori és cert, sobretot pel propietari, perquè només donen despeses!”. Alfonso de Vilallonga, l’actual baró de Maldà, és músic, compositor premiat amb un Goya i un Gaudí, cabareter i artista irreverent. Viu al barri de Vallcarca, però durant molts anys ho va fer al palau familiar, just a sobre dels cinemes, un escenari que ha utilitzat a la cançó Maldà State (Estat propi), en que parla de la independència. “La veritat és que és un tema del que estic molt content perquè és com una mena de baròmetre per mesurar reaccions. Vivim un moment de pensament únic i la gent és massa cauta i no diu res. No sóc antiindependentista, la idea ja m’agrada, però no com l’articulen… La independència per a mi és un concepte íntim i personal.” La cançó, on diu que troba l’Estat propi amb un bon porro d’opi, s’inclou dins del seu últim disc, Alphosphore Variations. “És l’únic tema polèmic. La resta del disc és bastant heterogeni, un recull de cançons que he interpretat en directe en els tres últims anys i també temes que he escrit per a d’altres i que m’agrada cantar”. També li agrada format duet. Està preparant l’espectacle Un cabaret de cine amb l’actriu i cantant Maria de Medeiros, que es presentarà al desembre a Barcelona. I el proper diumenge 10 de novembre ofereix amb el cantant d’òpera Stefano Palatchi el concert benèfic Tête a Tète a l’Espai Barts. “Farem una barreja de cançons nord-americanes amb cançó francesa, una cosa teatral però minimalista, de music-hall.”