Fèlix Pons. Jo, BCN. TimeOut. Entrevista/perfil a la revista TimeOut BCN. Per Begoña García Carteron | Fotografia www.scottchasserot.com | 30 de Gener 2013

Per Begoña García Carteron |Fotografia www.scottchasserot.com

Fèlix Pons. Jo, BCN. TimeOut

Pl. Vila de Madrid

Les llibreries del barri sempre han estat un bon lloc per conèixer veïns curiosos i dialogar amb ells, fins i tot els del passat. “Remenant a la Documenta fa cinc o sis anys vaig trobar un text de 1907 escrit per un autor que aleshores tenia vint anys, amb un gran sentit de l’humor i un llenguatge jove que es veia que tenia ganes d’experimentar, i em vaig enganxar. Obria un món oníric que em suggeria moltes coses.” En Fèlix Pons, actor i director teatral, és un amant de les bones lletres. Viu molt a prop de l’Ateneu Barcelonès, però quan va comprar La tardor barcelonina no sabia que una mica més enllà hi ha un carrer que porta el nom de Francesc Pujols, l’autor de la novel·la en qüestió. Ara és tot un expert en aquest personatge polièdric, amb el que comparteix inicials. “Va ser poeta, filòsof, assagista, conferenciant… i també va fer de mecenes. Va heretar una fortuna i vivia com un dandi a la plaça Reial. Va escriure molt, però fora de quadre erudits de l’àmbit acadèmic i quatre artistes xalats com el Cassasses, el Sisa, el Riba i el Portet, no el coneix ningú.” Inquiet com és, i sense deixar mai de banda la seva carrera d’actor, al llarg d’aquests anys en Fèlix ha estudiat a la Massana i s’ha graduat com a artista plàstic. Quan es va plantejar dirigir de nou va voler fer un espectacle que li permetés barrejar les arts plàstiques amb les arts escèniques, i en el text del vell veí Pujols va trobar l’alter ego amb qui fer-ho. El presenta a La Seca Espai Brossa, i comparteix escena amb un guitarrista que toca en directe i afegeix el seu toc propi de surrealisme. “Volíem recuperar l’esperit gamberro que té la novel·la, una gamberrada molt lúcida, però gamberra per sobre de tot.”