Per Begoña García Carteron | Fotografia Irene Fernández

Igor Szpakowski. Jo, BCN. TimeOut

C. de Gualbes

Entre cotxes, motos i autobusos, hi ha qui prefereix l’skate no només com a mitjà de transport. “Si no fos perquè la taula es trenca, jo faria skate al carrer cada dia, plogués o no. Quan plou vaig a llocs tancats, naus Indoor o skate bars, n’hi ha bastants!” L’Igor Szpakowski, amb només 16 anys, avança molt ràpid. A més d’anar i tornar patinant cada dia a l’institut, treballa davant les càmeres des del cinc anys i ha engegat una sòlida carrera d’actor. “Vaig fer teatre i curtmetratges, però volia fer alguna cosa més gran… A Polseres vermelles em van agafar després de cinc càstings, i va ser total!” Ara acaba de protagonitzar la seva primera pel·lícula, La por, dirigida per Jordi Cadena, on interpreta un adolescent sotmès a la violència silenciada del seu pare. Una història dura que ha estat tot un repte per a ell, i on també ha pogut treure profit de la seva agilitat sobre la taula. “Hi ha una escena que m’he d’anar sota la pluja i ells volien que ho fes amb bicicleta, però jo vaig proposar fer-ho amb skate, i com que el portava a sobre, ho vaig fer amb el meu.” No té por de gairebé res i, sobre rodes, continua camí també pels escenaris. Acaba d’estrenar al Teatre Zorrilla de Badalona l’obra El desert de l’oblit, amb Projecte Ixthys Teatre. I amb el director de la companyia, l’Albert López Vivancos, acaba d’escriure fins i tot una novel·la, La terra d’Àndoc, que publicarà al febrer Edicions 62. “És de gènere fantàstic i juvenil, tot i que jo crec que també enganxarà als adults. A mi m’agrada provar-ho tot. També m’agradaria dirigir, teatre, cine, televisió… per tenir l’experiència, i seguir actuant i escrivint. Continuar endavant amb tot i no parar!”.