Per Begoña García Carteron | Fotografia Scott Chasserot www.scottchasserot.com

Ingrid Rubio. Jo, BCN. TimeOut

Carrer Sancho de Àvila

Viure realitats que no són pròpies et pot portar per camins desconeguts. “El cine et fa descobrir llocs que potser mai trepitjaries. Amb el meu últim personatge he hagut de ficar-me allà on cremen la gent, en un tanatori de veritat, i he netejat una urna de debò”. L’actriu Ingrid Rubio ha rodat una trentena de pel·lícules, ha participat en dues sèries de TV3 i ha hagut d’anar aquí i allà en funció de la localització. Ja havia trepitjat un cementiri durant el rodatge de Salvador, però mai no n’havia escombrat cap. Protagonitzar La Estrella, l’òpera prima d’Alberto Aranda, la va portar a fer-ho al costat de Carmen Machi. “Els dos personatges són molt vitalistes i es troben netejant un lloc ple de mort. És curiós, però algú ho ha de fer, i és molt digne. Aquesta és una de les coses que més m’agraden de l’Estrella, que és feliç amb el que fa i valora les coses senzilles”.

Donar vida a aquest personatge també l’ha fet endinsar-se pel barri de les Oliveres, a Santa Coloma, on té lloc la història, un barri del que ella només coneixia la vista dels pisos de colors que es veu des de l’autopista. “La pel·lícula és un homenatge a tota la gent que, com els meus avis, van emigrar a Catalunya per tenir un futur millor, al barri de les Oliveres o a tants d’altres semblants. I el rodatge allà ha estat una altra pel·lícula dins de la pel·lícula. Ens van acollir molt bé i la gent gaudia molt amb el que estàvem fent. Es baixaven amb cadires, taules, la seva truita i la seva cerveseta, eren molt respectuosos quan es demanava silenci i després del “corten” tot eren aplaudiments”.