Per Begoña García Carteron | Fotografia Scott Chasserot www.scottchasserot.com

Itziar Castro. Jo, BCN. TimeOut

Nou de la Rambla

Si hi ha un carrer d’aquesta ciutat que tingui un nom lligat als escenaris aquest és el Paral·lel. “És un lloc que m’ha regalat moltes coses, a nivell personal i a nivell professional. Aquí veient Mar i cel amb 10 anys vaig decidir que jo volia fer això, cantar, ballar i interpretar tot alhora.” La Itziar Castro el trepitja sovint. És actriu de teatre, cinema i televisió, i a més és la Madame que presenta el Taboo de l’Apolo, un espectacle que s’ha fet famós arreu del món perquè és dels pocs que existeixen de Burlesque. Ha fet baixades d’escales abillada amb plomes i els directors sovint la vesteixen amb cossets. “Posar-te un cosset fet a mida, un lligacames, unes mitges i un talons és realment molt sensual, el cos et canvia, la teva manera de caminar és diferent, i si portes pestanyes postisses ja entres en una altra dimensió de la femineïtat.” No té cap problema en deixar-se transformar, i de sobte sorprèn a l’espectador convertida en nena innocent i víctima de la guerra. “Quan em pregunten que on treballo sempre dic que Nou de la Rambla amunt, Nou de la Rambla avall, perquè també vaig fer Subterrànies al refugi antiaeri.” Una obra amb la que inicia gira per Catalunya i que, si tot va bé, es podrà veure al refugi de la plaça del Diamant. Però el seu vincle amb el Paral·lel no s’acaba aquí, perquè també ha actuat a l’Arteria i al Molino amb Del Ter al Plata, un homenatge al compositor Joan Viladomat, pare de molts espectacles de varietés. “Van venir la Núria Feliu i la Sara Montiel i amb el Xavi Boada vam cantar Elàstics Blaus i Fumando Espero. Era un espectacle molt divertit i jo acabava amb una senyera al parrús i una barretina!”