La muntanya maleïda (Ediciones B) trasllada l’acció a la presó de Montjuïc i a les lluites obreres del segle XIX des d’una visió femenina

 
.- Una llLa muntanya maleïda (Ediciones B)uita en clau femenina en un temps en que fer teatre obrer i compromès, practicar l’espiritisme, ser mare soltera o ser homosexual pot comportar delicte de presó.
.- Un thriller que reviu els fets ocorreguts a Barcelona a la fi del segle XIX, amb les protestes obreres i els atemptats anarquistes que van desembocar en el Procés de Montjuïc.
.- Un moment històric colpidor en el qual cinc-centes persones van ser detingudes, entre elles una dotzena de dones, a les presons de la ciutat i al castell de Montjuïc.

 

Barcelona, 1896.- Tancades en un calabós del castell de Montjuïc, dues dones joves pateixen tortures acusades d’uns fets que no han comès: haver abandonat en un carrer dues bombes Orsini. Temen pel germà d’una d’elles, a qui la policia implica en un atemptat amb víctimes. Són obreres i durant el seu captiveri rememoren una vida de lluita constant en la qual, no obstant això, no han fet mai cap mal. L’únic delicte que han comès ha estat ajudar a escapar de la presó a una nena, i d’això ja en fa molts anys. Es tracta d’una nena molt especial, una mèdium amb poders sobrenaturals.

Mentre resisteixen com poden, les dones es pregunten si no serà la nena la responsable de tot allò que els passa. Si no serà una farsant que ha utilitzat a tothom perquè les seves profecies es converteixin en realitat. Però, quan són a punt de confessar uns crims que no han comés obtenen la llibertat gràcies a la mediació de la nena. Tindran fonament les seves sospites? Qui és realment aquesta nena? I quin paper exercirà per ajudar als anarquistes que es troben entre reixes durant el Procés de Montjuïc?

El vincle amb els centres obrers i amb la líder sindicalista Teresa de Claramunt, la representació teatral a càrrec d’una jove companyia d’aficionats d’una obra d’Ibsen i la relació amb els artistes modernistes Ramon Casas i Santiago Rusiñol marcaran les petjades de la seva tragèdia personal.

Begoña García Carteron recull en la seva novel·là uns fets històrics des de l’òptica de les treballadores en lluita. Una història angoixant, tràgica i plena de força amb el Castell de Montjuïc i el seu fosc passat com a teló de fons.