Per Begoña García Carteron | Fotografia Scott Chasserot www.scottchasserot.com

Maïa Vidal. Jo, BCN. TimeOut

Parc de l’Espanya Industrial

Viure prop d’una estació facilita molt les coses quan es deambula de banda a banda del món. “Passo més temps a l’aeroport que al metro! Sempre he tingut la inquietud de mudar-me molt, de casa i de ciutat, he viscut al Raval, al Born a Poble Sec… però és a Sants que he trobat el meu barri, i quan torno de viatge em sento per fi a casa”. La Maïa Vidal té gens francesos i japonesos, va néixer i créixer als Estats Units, va estudiar Belles Arts al Canadà i fa poc més de tres anys que va aterrar aquí. “Jo sempre dic que aquesta ciutat m’ha empès a fer el que faig. Vaig venir d’Erasmus, i per aquesta màgia clàssica de Barcelona, que és com una xarxa de connexions, vaig conèixer músics i vaig començar a fer concerts i a crear música jo també. Tot ha estat molt orgànic”.

El seu àlbum debut, God is my bike, la va portar de gira internacional gairebé dos anys, i pel camí va escriure i enregistrar el seu segon disc, Spaces, que presenta el 18 d’abril a la Sala Luz de Gas. “La majoria de temes els he escrit en avions o trens, i tot el disc és una mena d’experimentació amb els viatges, amb el moviment, amb mirades diferents”. Al videoclip d’una d’aquestes cançons, Wander, es mou omplint de música i color el paisatge blanc del seu poble natal, al nord de l’estat de Nova York. L’ha realitzat i muntat ella mateixa, a mitges amb la seva mare i amb l’ajut de l’àvia japonesa. “Aquesta cançó em va venir al cap tot just enlairar-se l’avió després d’un comiat i li vaig dedicar a la meva mare. I després vaig tornar per fer el vídeo amb ella, i envoltar-me de l’hivern glaçat d’allà. És paradoxal, perquè per una banda tinc aquesta inquietud per deambular, que m’ha enriquit molt, i per altra marxar em provoca molta tristesa”.