Per Begoña García Carteron | Fotografia Scott Chasserot www.scottchasserot.com

Mathias Enard. Jo, BCN. TimeOut

Carrer d’En Robador

Hi ha carrers de la ciutat que concentren en si sols l’essència dels baixos fons. “Robadors és una barreja del que no té cabuda en un altre lloc. Els drogoaddictes estan aquí perquè hi ha un centre d’atenció social, les putes perquè són tolerades i la immigració perquè el Raval sempre ha acollit a la gent pobre”. Mathias Enard és escriptor i coneix bé el carrer que trepitja, perquè durant uns anys va tenir-hi un estudi per treballar. És llicenciat en àrab, i dominar la llengua li va obrir les portes de la mesquita veïna i el va permetre establir relacions amb la gent del barri. “Al carrer vaig conèixer joves de 15 o 16 anys, que havien arribat clandestins, sense papers, sense família i la seva vida era una aventura, eren com uns Tom Sawyer del segle XXI, amb tota la dificultat però també amb la part bonica que implicava per a ells”. Amb aquestes experiències, el ressò de la primavera àrab de fons i una actualitat viscuda quasi en directe, ha donat vida a Lakhdar, el personatge de la seva novel·la Carrer Robadors (Columna, 2013), un noi de Tànger que anhela una llibertat gens fàcil de trobar. “Aquesta és una mica la maledicció d’Europa, haver construït un espai de benestar molt important al món i alhora els murs on van a parar els immigrants que intenten arribar”. Barcelona és el destí final d’aquest periple, una ciutat que, segons ell, seria un conjunt de guetos a sang i foc si no fos pel turisme. “Tot el centre sobreviu econòmicament gràcies als turistes, els bars, les botigues… i els lladres també! Però el turisme és també una maledicció, com el petroli, perquè dóna diners però no desenvolupament”.