Per Begoña García Carteron | Fotografia Scott Chasserot www.scottchasserot.com

Nacho Melús. Jo, BCN. TimeOut

Passatge del Mercat

En un mercat musical ple de sonoritats ben diverses, no totes les veus melòdiques s’adapten a més d’un gènere. “Jo vinc del món de l’òpera. Vaig començar de jovenet fent de soprano, després de contralt i després, quan vaig canviar la veu, de tenor. Pels nois això és un drama, perquè estàs acostumat a cantar d’una manera, ben agut, i de cop un dia t’aixeques i ja no pots. És un xoc”. En Nacho Melús, cantant, actor i professor de l’escola de Teatre Musical Memory, sap passar d’un gènere a un altre sense desafinar. La seva vida és com un musical de petit format, poblada de veus de procedències ben diverses. Forma part de tres corals de gospel, entre elles el grup Barcelona Gospel Messengers, amb les que actua a locals com el Harlem o el Jamboree i a festivals de jazz. “El gospel t’exigeix molta energia i has d’estar molt rítmic per fer-ho bé. Té una màgia especial que, tot i que no crec en el que dic, perquè no sóc creient, em fa connectar moltíssim”. Mai s’havia plantejat cantar copla, tot i ser fill de mare sevillana i net de cantaor, però un bon dia li va sorgir l’oportunitat de fer-ho i no ho va dubtar. Ho fa a Le llaman copla, un espectacle de La Barni Teatre, amb cinc cantants i tres músics, que es pot veure al Versus Teatre. “El Marc Vilavella i jo ens hem fet nostres algunes cançons que eren per veus femenines. Hi ha un tema que cantem en parella, i això dins de la copla és molt modern. Volíem arriscar, donar un punt afegit que no fos només recuperar la copla folclòrica”. Ara, vol arrencar-se per soleares i s’ha apuntat a classes de flamenc. “M’he adonat que el gospel i el flamenc parteixen del mateix lloc, que és una arrel molt d’entranya. Són idiomes diferents però el sentiment és igual a totes dues”.