Per Begoña García Carteron | Fotografia Scott Chasserot www.scottchasserot.com

Pia Nielsen. Jo, BCN. TimeOut

Moll de la Fusta

Diuen que les ciutats portuàries són musicals i especialment sorolloses, i potser aquest sigui un dels seus encants. “M’agraden els sons del port i dels vaixells, i també m’agraden molt els sons del carrer, amb el butaner i el murmuri constant. Quan vaig a Copenhage, per les nits em costa dormir perquè hi ha massa silenci!” La danesa Pia Nielsen viu a tocar del Moll de la Fusta des de fa una dotzena d’anys. És cantant, compositora i actriu, i s’ha donat a conèixer com a Miss Q dins del panorama musical. “M’agrada aquesta ciutat perquè hi ha molts músics. Però em sorprèn que els que guanyen més diners són els del carrer, els que es passen hores al parc Güell o on sigui. Aquí hi ha una molt bona cultura de música al carrer, i són els que més discos venen.” Defineix la música que fa com a melancolia urbana electrònica, un tipus de música que, però, no es pot portar fàcilment al carrer. “Els meus concerts tenen un punt de cabaret perquè sovint em disfresso una mica, personifico algun personatge, porto objectes escenogràfics i a més m’acompanya una videoartista, Mademoiselle Oui Oui, que fa uns vídeos amb vida pròpia per les meves cançons”. En el seu segon disc, Tirol, ha afegit cors tirolesos que fa ella mateixa. El presenta el proper 12 de març a la Sala Beckett, dins el cicle Els dimarts em sentiràs. “Per a mi fer concerts a teatres és ideal, perquè són molt intimistes. A més és una iniciativa necessària, perquè lamentablement, Barcelona no té prou llocs on anar a sentir música. Sobretot manquen més llocs amb una programació pròpia i definida, com l’Heliogàbal i el News, i als que puguis anar sense saber qui actua però amb confiança, perquè t’agrada la línia de programació.”