Per Begoña García Carteron | Fotografia Scott Chasserot www.scottchasserot.com

Ruy Balañá – Jo, BCN. TimeOut

Plaça Sant Felip Neri

Hi ha parets de la ciutat que s’obren com fragments de la memòria històrica. Les de la plaça Sant Felip Neri, marcades per la metralla, evoquen un moment tràgic de la Guerra Civil. “Aquí van morir molts nens durant els bombardejos franquistes, i em sembla un missatge meravellós que avui dia hi hagi una escola i que els nens hi juguin.” En Ruy Balañá, com a bon argentí, va agafar la motxilla quan tenia 19 anys i es va venir a recórrer Europa. “Volia trepitjar la història en comptes de llegir-la als llibres”. I poc després d’aquell viatge, s’hi va instal·lar a Barcelona. “Quan vaig arribar fa quinze anys em va cridar molt l’atenció el món documental que hi havia, perquè es feien a molts cinemes i era el paradís. Però això es va anar diluent fins el punt que ara el cinema documental gairebé no té difusió”. Ell és realitzador de cinema, televisió i publicitat, i fa quatre anys va engegar amb el Javier Luna el Festival Internacional de Cinema de Drets Humans de Santa Coloma. “Teníem la ferma decisió que havia d’anar a un barri obrer amb altes quotes d’immigració, perquè creiem que els drets humans s’han d’aplicar on passen coses en aquest sentit”. Un dels primers documentals que es va programar va ser La canalla(da) de Sant Felip Neri, on parlaven els supervivents del bombardeig. “Penso que a la gent de la meva generació li costa molt plantejar-se el passat, i crec que el futur només es pot construir des de la memòria”. En aquesta edició, que tindrà lloc del 13 al 15 de desembre a la Biblioteca Singuerlín, també es tocaran temes propers. “Una de les pel·lícules, Margarita, parla de dues iaies del Raval que es cuiden mútuament, perquè ens agrada reflectir les coses que passen aquí i no només les que passen al tercer món”.