Un tastet del que va ser una secció amb més de 60 entrades a Time Out Barcelona / Un aperitivo de lo que fue una sección con más de 60 entradas en Time Out Barcelona







@begopress
Avui, 25 d’abril de 2017, ha mort en Xavier Corberó, escultor en majúscules reconegut a nivell internacional, amb obres al MOMA i a molts museus i ciutats del món, com Londres o Beirut, i fill de Barcelona. Un gran artista que, a més de plantar els seus tòtems a la nostra ciutat, magnificant l’entorn i convertint cantonades industrials en espais sublims, i de dissenyar les medalles olímpiques del 92, va contribuir en el fet que la ciutat s’embellís amb les obres de Lichtenstein, Oldenburg, Botero i altres. Només per això li hem de professar un etern agraïment, tot i que els seus mèrits vam molt més enllà i requereixen el reconeixement de la Història de l’Art a nivell internacional i, especialment, de la del nostre país.
Jo, per motius professionals, fa un parell d’anys vaig tenir el plaer i el privilegi de visitar casa seva i saludar-lo personalment. És al nucli vell d’Esplugues de Llobregat i he de confessar que mai havia anat a aquest racó històric, amagat entre la ronda i l’autopista, a l’extrem de la serra de Collserola. Un petit llogaret format per una masia i un grapat de cases al voltant d’una església medieval, en un entorn boscós que s’esglaona per una muntanya foradada. I algunes d’aquelles cases, amb el seu corresponent terrenys, les va adquirir en Xavier Corberó fa anys, per transformar-les en la seva gran obra.
Vaig entrar en aquella propietat amb la sensació de fer-ho a la casa de Dalí a Port-lligat quan encara no era museu i el geni hi vivia allà. I un cop dins, vaig adonar-me que la casa d’en Corberó tenia, però, les dimensions i l’espectacularitat del Teatre-Museu de Figueres.
La primera similitud és la gran claraboia central de l’edifici, que el vertebra de dalt a baix. La segona, el Cadillac i el Rolls Royce que descansen a tocar del lucernari, envoltats de maletes, gorres, bastons i altres elements que conviden a iniciar un viatge.
Però el viatge, en aquest cas, no passa fora de la casa sinó que s’inicia en les plantes superiors, on hi ha l’habitatge de la família, i baixa al llarg dels quatre pisos esglaonats en la pendent, que conformen una casa-taller-galeria d’art magnífica, fins a les profunditats de la terra, on s’amaga l’obra més preuada de l’artista, passant per un auditori i unes grutes subterrànies, per pujar de nou a un jardí que és tot un museu a l’aire lliure. Un viatge inesperat que és tota una experiència pels sentits.
He d’afegir, a més, que Xavier Corberó ens va rebre al llit i en bata, com només fan els artistes, i ens va donar una efusiva benvinguda. Va delegar la visita en la seva dona, Midu Rica, una amfitriona especialment elegant i acollidora, que ens va mostrar les col·leccions d’antiguitats procedents del món sencer, les obres d’amics tan destacats com Tàpies i d’artistes com Gaudí, la sala de música, els horts i els antics safareigs transformats en encantadors patis… I al llarg de tot el recorregut, vaig poder contemplar sobretot les magnífiques obres de Corberó, peces realitzades en un marbre esculpit fins a la transparència, que evoquen la sensualitat femenina, escultures basculants, denominades Balancinas, que permeten la interacció més enllà de la contemplació, tòtems que conformen famílies prehistòriques i una parella de dracs, que representen a l’artista i a la pròpia dona descansant al jardí. Avui, aquest drac, agafa una nova dimensió.
L’edifici, un laberint que integra cases històriques amb construccions noves i recupera i recrea espais naturals perduts, és una perfecta joia, una obra d’art total, que abraça a més part de la prolífica obra d’un artista imprescindible de l’avantguarda del segle XX i de principis del XXI. Un escultor avantguardista fins al darrer moment, que deixa un llegat que cal saber valorar.
Aquest any 2015 no m’esperava participar en cap acte de Sant Jordi. He de dir que no tinc novetat editorial, tot i que estic escrivint una nova novel·la històrica que espero tenir enllestida de cara a la tardor… I tot i així, El barri del sorral (Ediciones B), continua fent camí i donant-me alegries. Aquí va el flyer amb els llocs que m’han convidat i les hores programades de signatures. Veniu a veure’m!!!
La bloguera Beatriz Lizana redescubre la Barceloneta de la mano de “El barri del sorral / El barrio de la playa” (Ediciones B). Y todo gracias a Barcelona Travel Bloggers, un gran grupo que me pidió que los condujera por los escenarios de mi novela… Fue un placer!
http://www.bcntb.com/ruta-historica-por-la-barceloneta/
© 2023 Begoña García Carteron
Tema de Anders Noren — Amunt ↑