Per Begoña García Carteron | Fotografia Irene Fernández

Dani de la Orden. Jo, BCN. TimeOut

Passeig Marítim de la Barceloneta

L’estel ferit de la platja de Sant Sebastià no és un estel fugaç, sinó l’escultura a qui ningú diu pel seu nom. “Jo sempre quedo als cubs. Allò de que fem un partit de futbol, on quedem?, als cubs! És un clàssic!” Amb 24 anys, el realitzador Dani de la Orden acaba d’estrenar la seva primera pel·lícula com a director, Barcelona, nit d’estiu, un retrat de la ciutat que ell trepitja i de la seva generació. “Volia mostrar una mica les nits de Barna, que són una barreja de caminades pel Raval, caminades pel centre, balls a l’Apolo, sopars amb col·legues fins les tres de la matinada i després empalmar amb un altre lloc, i que t’oblides del que passa al dia següent i pots acabar a la platja”. La cançó Jo Mai Mai de Joan Dausà, a qui aleshores no coneixia, li va inspirar una història d’amor, i a partir d’aquesta van néixer cinc més que passen la mateixa nit, una nit d’agost en què un cometa creua el cel estelat. De com la idea es va convertir en una comèdia romàntica, i de com Joan Dausà va acabar fent la banda sonora i també d’actor, amb Àlex Monner entre d’altres, ho explica en una vídeohistòria d’animació narrada en primera persona, que fa l’ullet a la sèrie Arròs covat. “Volíem fer una peça viral de promoció, i vam pensar que allò interessant era explicar com s’havia fet, perquè allò maco de les pel·lícules no és només el que veus sinó també el que hi ha darrera”. La promoció també l’ha portat aquest estiu a fer un tour per Catalunya, amb preestrenes que incloïen un mini concert en directe i la presència de l’equip. “Ha sigut una mena de road movie increïble, s’han habilitat cines, teatres, una església, un bar amb pantalla gran, centres cívics… I era una mica rock-star, perquè anàvem amb cotxe i amb el piano al maleter!”