Per Begoña García Carteron | Fotografia Scott Chasserot www.scottchasserot.com

Francisco de Pájaro. Jo, BCN. TimeOut

Av. Diagonal

En temps de crisi, fins i tot les escombraries del carrer escassegen. “En comparació a fa tres anys, ara em costa molt més trobar-ne. No sé si és consciència ecològica o és perquè la gent ha deixat de consumir.” Francisco de Pájaro és artista i ha fet dels cartrons, els matalassos i les fustes velles un suport efímer per expressar el seu art sota la signatura revolucionària de El arte es basura. “Jo li dono una mica més de vida a les escombraries, tot i que la seva finalitat és la mort. El seu destí és acabar a l’abocador”. Abans que comencés aquesta crisi tenia un estudi on pintava només sobre llenços i amb gran pulcritud, però quan les galeries li van tancar les portes es va quedar sense diners per comprar material i pagar el lloguer. “Ara el carrer és la meva galeria. Jo he volgut ser cívic i no pintar a les parets, però et multen igual si ho fas en cartrons o escombraries. Hi ha polis que són fans meus, però molts altres fan la seva feina sense mirar més, i com que jo he de continuar expressant-me, estic completament embargat.”

Ha passat de pintar en dues dimensions a fer instal·lacions que s’escampen pels voltants dels contenidors igual que les escombraries que li donen suport. Ara està enllestint un mural a la façana de la Universitat d’Arquitectura en resposta a una petició dels estudiants de la UPC, que estan en peu de guerra aquests dies. “He volgut expressar el malestar que ells senten, el meu malestar propi i el que sent la majoria de la gent. La temàtica dels indis encaixa amb el que està passant en aquest país. És el capitalisme contra els pobres indígenes que som nosaltres. Però tot i que ells estan millor armats, nosaltres som més, i si ho intentem potser podem canviar les coses entre tots.”