Per Begoña García Carteron | Fotografia Scott Chasserot www.scottchasserot.com

Olivia. Jo, BCN. TimeOut

Carrer Ripoll

En un cul-de-sac qualsevol del barri Gòtic, dues Olivies interpel·len al caminant que s’ha perdut fins allà. Una d’elles, transformada en sirena, mostra l’esplendor de la joventut. L’altra, ja espina, és pura decadència. Una metàfora de l’estat del mar en mig d’una paret grisa i bruta. L’artífex d’aquesta obra també es fa dir Olivia, tot i que no és el seu nom real. Prefereix mantenir-ho en secret, perquè el que ella fa no és legal. “No m’importa córrer el risc, perquè considero que no estic fent res de dolent. Crec que l’art és una cosa necessària, i al carrer és molt més lliure que a les institucions”.

No és graffitera. Es defineix a si mateixa com a artista urbana. “Al graffiti s’utilitza l’esprai directe sobre la paret, i a l’art urbà hi ha moltes més tècniques: pòsters, plantilles, impressions digitals, rajoles…” Ella es guanya la vida com a dissenyadora tèxtil i va començar amb això de l’Street Art enganxant pòsters com una afició de cap de setmana. Ara ja fa més de set anys que embelleix els carrers amb la imatge de la xicota de Popeye, a qui ha transformat en Verge de Guadalupe, en Shiva, en geisha, en Josephine Baker… I la seva obra, més enllà del carrer, també es pot trobar a galeries com Base Elements (www.baseelements.net), especialitzada en art urbà.

Pensa que, amb tantes ordenances i tantes multes, Barcelona ja no és el que era. “Abans el Raval era un autèntic museu. Venia gent d’arreu del món a pintar i l’art urbà generava un turisme molt interessant. Però ara ja no ve ningú, per por a les multes, i Barcelona és una ciutat grisa. Els polítics no saben el que han fet, perquè s’han carregat l’art del futur”.