Per Begoña García Carteron | Fotografia Scott Chasserot www.scottchasserot.com

Oriol Casals. Jo, BCN. TimeOut

C/ Ample

En uns temps en què els fumadors de tabac han de sortir al carrer per poder treure fum per la boca, els de cànnabis es donen cita en clubs privats que creixen com a bolets a tots els barris. “A Barcelona hi ha uns 25, com La Maca, a Sants, que va ser pionera, o AIRAM, al Gòtic, però si no ets soci no pots entrar. Aquí no es promou el consum ni s’afavoreix, perquè és només pels socis, gent que ja és consumidora.” L’Oriol Casals és soci d’uns quants d’aquests clubs i els freqüenta sovint, tant per plaer com per feina. És advocat del bufet DMT i defensa els assumptes legals de diverses associacions de fumadors de cànnabis. “Socialment i des de certs estaments de poder s’estigmatitza els fumadors de cànnabis com de gent marginal o sense capacitat d’integrar-se a la societat, però resulta que aquesta gent té prou capacitat com per estructurar-se legalment com a societat civil, en un moviment associatiu com el Barça o l’Orfeó Català”. Actualment a Catalunya hi ha constituïdes unes 160 associacions, algunes amb més de 4.000 usuaris, i des d’elles es lluita pels drets dels consumidors i es vol crear cultius regularitzats, com el que es plantejava a la població de Rasquera, i que està aturat per un conflicte entre administracions. “La legislació actual ha provocat que hi hagi substàncies adulterades, mercat negre i una economia submergida importantíssima, a més de malbaratament de recursos públics, i tot això no es regularitza. El projecte Rasquera ho vol legalitzar des d’una administració petita i posar fil a l’agulla, i hi ha més de 20 municipis que el recolzen i volen portar endavant plans similars”. També enceten l’agulla iniciatives com el Hemp Museum, del carrer Ample, i la fira del cànem i tecnologies alternatives SPANNABIS, que es celebra del 15 al 17 de febrer a Cornellà.