Per Begoña García Carteron | Fotografia Irene Fernández

Pau Vallvé. Jo, BCN. TimeOut

Carrer de les Tres Senyores

Hi ha barris de la ciutat que atrapen els seus habitants de tal forma que els hi costa moure’s més enllà. “Jo era el típic que criticava la gent aquesta que es declarava de Gràcia i que deia que no és Barcelona, i em fotia una ràbia! I ara fa cinc anys que visc aquí i els entenc perfectament. Això és com la illa de Perdidos, entres a dins i ja no surts mai!” En Pau Vallvé, músic i productor musical, es va muntar l’estudi en uns baixos del barri, d’on han sortit els seus discos com a Estanislau Verdet i U-mä, i també els que ha produït per a Maria Coma i Inspira. “Sóc una mica workaholic, és a dir, addicte a la feina, perquè em mola massa el que faig… Al final estava fins a les tantes de la nit a l’estudi i vaig decidir que no calia viure en un altre lloc i em vaig muntar-hi cuina i habitació”. Ell és d’aquells músics que s’han adaptat als temps en què vivim i, a falta de diners, s’ho fa tot, o gairebé tot, sol. Per enregistrar el seu últim disc, De bosc, a més de fer les veus ha tocat la bateria, la guitarra, el piano, el baix, el teclat… i també s’ha fet el web, els videoclips i la promoció. “Viure de la música és complicat, i quan no fas una música molt comercial, o redueixes despeses fent-ho tu mateix o realment és impossible. I a més, jo gaudeixo molt!”

A l’escenari, però, es fa acompanyar de banda sempre que pot, com en el concert que farà a la plaça dels Àngels, dins de la programació del BAM, el proper diumenge 22. “Jo sóc de bars petits, de concerts en llocs petits, de tocar per poca gent… però això del BAM, que és un concert gran a la plaça del MACBA, és una passada, perquè poder tocar fort i potent fa il·lusió! A més la banda que porto és molt canyera i serà bestial!”